El Dimarts Sant, se celebrava cada any el ja tradicional Viacrucis o processó de l’silenci. La majoria de vegades s’ha fet amb el recorregut per tota la ciutat. Amb una durada de més de tres hores començava a les 21 hores i acabava sobre les 0,30 hores de la matinada. En algunes ocasions a causa de la pluja la processó no va poder sortir al carrer i es va fer el mateix a l’interior de la Parròquia de Santa Maria la Major, però mai s’havia suspès. Per als fidels que participen en el mateix no és el mateix sortir amb el recorregut tradicional que fer-ho tot a Santa Maria la Major, però amb la climatologia no es pot lluitar.

          És una processó en la qual desfilen pocs confrares de les confraries, ja que el dia següent solia ser laborable i encara hi havia classe. El positiu de l’Viacrucis o processó de el silenci és la gran quantitat de fidels que acudeixen en rigorós silenci a la mateixa.

          El Víacrucis començava a les 21 hores a la Parròquia de Santa Maria la Major, des d’allà es dirigien cap a la Residència Miquel Mir i posteriorment amb el tancament de la mateixa a la capella de les Germanes de la Caritat. Seguint cap a Sant Francesc i per la gran via de Colom s’arribava fins a la Parròquia de Crist Rei.

          Des Crist Rei continuava cap a la Parròquia de Sant Domingo, prosseguia cap al pati de Col·legi La Salle. Continuant fins a la clasta de l’Monestir de Sant Bartomeu, Col·legi de la Puresa i acabava a la Parròquia de Santa Maria la Major.

          Han animat el Viacrucis personalitats de la l’illa o que han treballat a la ciutat o Unitat de Pastoral de la Mare de Déu. Cal destacar la presència en diverses ocasions de l’Bisbe Teodor Ubeda, que va destacar la serietat de el mateix que li havia impressionat. Va venir diverses vegades a animar el mateix.

          Després els seus successors a l’capdavant de la diòcesi mallorquina han animat el nostre Viacrucis, Jesús Murgui; Xavier Salinas, un a l’interior de el temple i l’any següent al carrer i el Bisbe Taltavull.

          És una processó que gaudeix de justa fama en tota l’illa, per la seva serietat i recolliment.

          Moltes persones lamentaven que el termini no s’ha pogut dur a terme, per les circumstàncies conegudes per tots. Però era el millor per a tots, ja que es van suspendre totes les processons al país i també en altres països de l’estranger.

          Ara haurem d’esperar a l’any que ve, perquè el Vicacrucis pugui transcórrer pels carrers de la ciutat en aquest clima de silencia que tant el caracteritza i impressiona. 

                                                                                                             -gcm-