Havia perdut participació, però ningú pensava en una suspensió.

          El diumenge següent a la celebració de la Pasqua de Resurrecció se celebrava la tradicional romeria a al Puig de Santa Magdalena. No sempre s’havia fet en aquest temps pasqual, ja que durant molts segles es celebrava el dia de la festa de la Santa Magdalena, el dia 22 de juliol.

          A principi de segle XX, va ser quan es va decidir traslladar la festa al temps pasqual, com moltes altres romeries que se celebren en altres poblacions de l’illa.

          Sobre les 9 del matí hi havia el repic de campanes de Santa Maria la Major i des d’allí amb les autoritats, Revetlers des Puig d’Inca i l’any passat amb els Gegants d’Inca, començaven la pujada a al Puig de Santa Magdalena.

          Allà hi havia una sèrie d’actes, que començava la vigília amb una torrada popular i una trobada de ball en línia que animaven els Germans Morrro. Entre els actes de diumenge que cabia destacar el tradicional concurs de paelles. S’havien eliminat últimament les dels partits polítics. Però tot i això hi havia unes bones paelles i animació al concurs amb una sèrie de premis.

          Després hi havia la Missa solemne de el temps pasqual, amb el ball de l’Oferta a càrrec dels Revetlers des Puig d’Inca i la presència de les autoritats.

          L’Ajuntament convidava els presents a una mica de vi dolç i els tradicionals galetes dolces.

          A la tarda hi havia una ballada popular a càrrec dels Revetlers des Puig d’Inca.

          Aquest romiatge aquest any després de moltíssims anys no es farà, ja que s’ha prolongat l’Estat d’Alarma fins al dia 26 d’abril. No sabem si serà l’últim, pel que haurem d’esperar a l’any que o acudir a la festa que se celebra el dia 22 de juliol.

          La veritat és que mentre hi hagi el Coronavirus volen que no se celebren festes o actes massius.

          Molt podríem escriure sobre la història del Puig d’Inca. Altres autors com Mn. Joan Coli, antic Cronista oficial i després Mn. Pere Fiol ho han fet. Però recordarem unes dades que convé conèixer.

          Se sap que ja en 1240 hi havia una petita església de “repoblament”. En 1491 es va fundar un monestir de monges Clarisses Franciscanes fins que en 1526 el van abandonar i es van traslladar als voltants de l’mercat de l’Olivar a Palma. Quatre anys més tard hi va ser una comunitat de vuit religioses Jerònimes, si bé no per molt temps, fins a l’any 1534. Que es van traslladar a l’Serral de Ses Monges i per sort continuen encara 4 religioses a Inca.

          Des del segle XVI fins a 1784 va funcionar al Puig de Santa Magdalena una escola de Gramàtica, amb fama a tota l’illa. Per a alumnes dels pobles propers. En 1879-1880 va ser ocupat per una comunitat d’ermitans franciscans de la Cel.la, on hi havia el inquer Onofre Prats. Des de 1931 a 1985 van estar els Ermitans de la congregació de Sant Pau i Sant Antoni, i des de llavors un «Donat» s’encarrega de les instal·lacions.

        Des del cim del nostre Puig es poden contemplar belles panoràmiques, fins i tot la veïna illa de Menorca.

                                            La creu de laMinyó.

          Des de la zona de barbacoa podíem seguir un camí amb sòl rocós, que en uns minuts ens porta a la Creu de la Minyó. La qual de lluny ja podem distingir. Si seguíssim la pista forestal, a la fi cal un excel·lent mirador amb belles vistes.

          A l’arribar a la Creu, podem trobar: el vèrtex geodèsic que marca l’alçada màxima al Puig de Santa Magdalena, de 307 metres. A la banda veurem una rampa que fan servir per fer parapent als aficionats a aquesta activitat. També hi ha restes ciclopis, que eren part d’un reducte fortificat de l’època talaiòtica. El monument de la Creu de la Minyó, és original de 1901, si bé s’ha reconstruït en diferents ocasions.

                                                                                                Guillem Coll

• 

• 

•