Lloseta celebra el Dimecres Sant amb la Processó del silenci com a preparació del Tridu Pasqual

Enguany ha introduït aquest gest el rector d’Alaró, Bartomeu Barceló, qui ha recordat la importància de fer silenci per poder escoltar a Déu

La Processó del Silenci s’ha convertit ja en un gest imprescindible de la Setmana Santa llosetina. Un any més, el Dimecres Sant, un gran nombre de fidels es varen reunir a l’Oratori del Cocó per participar d’aquesta processó tant sentida pels cristians llosetins perquè és una veritable pregària de contemplació de la Passió de Crist. Abans d’iniciar el recorregut, els assistents es varen reunir a l’Oratori del Cocó per escoltar la introducció del rector d’Alaró, Bartomeu Barceló, que va guiar el gest.

Barceló va incidir en la importància de fer silenci per poder tenir una trobada amb el Senyor. Però explicà que no tots els silencis són iguals. El rector d’Alaró en distingí tres tipus diferents. Un primer silenci és el silenci, que es capta amb les orelles, és l’absència de renous físics. Constantment molts renous captes la nostra atenció (paraules, música, telèfon…) i per obtenir aquest primer silenci és necessari aïllar-nos d’aquest renou, anar a la natura i desconnectar. Un segon silenci és aconseguir abstreure’s dels renous personals (d’idees i pensaments), ja que aquests renous ens fan estar més en les coses que en nosaltres mateixos. I un tercer silenci, que és on cal arribar per poder pregar, és silenci interior, que suposa llevar tot el que ens ocupa i preocupa per estar atents al que Déu ens vol dir. Per aconseguir aquest silenci és necessari decidir-se activament a fer-lo i practicar-lo sovint.

Barceló reconegué que aquesta escolta de Déu no és gens fàcil perquè a més no hi estam gens acostumats i sovint voldríem que Déu “ens digui el que volem que ens digui”, oblidant que Ell és un pare que no ens dona el que no ens convé. El rector d’Alaró convidà a tots a seguir l’exemple de Jesús, que al Pare Nostre ens ensenyà a dir al Pare “que es faci la teva voluntat”. I aclarí que el silenci de l’esperit és “estar atents al que Déu vulgui, com vulgui i quan vulgui”, és a dir “fiar-nos d’aquest Déu”, que ens parla a través de persones, pensaments, desitjos…, però estar atent. Per concloure assegurà que la Processó del silenci no havia de ser només avui, sinó que s’ha de fer amb assiduïtat perquè si sabem fer silenci podrem escoltar Déu.

Amb aquestes indicacions al cor dels presents, s’inicià la processó que anà des de l’Oratori del Cocó fins a l’església parroquial. Durant tot el recorregut el silenci es féu ben palpable no només pels assistents sinó també per totes les persones que es toparen amb la processó enmig del carrer. En arribar a l’església entraren tots en silenci i una vegada dins feren professió de fe cantant el Credo i s’acomiadaren fins l’endemà en què es tornaren a reunir a l’església parroquial per celebrar el Dijous Sant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.