El públic, posat dret, els va dedicar una ovació de gala

         El passat dissabte després del bell pregó de Catalina Bel Coll, com a tancament de l’acte hi va haver un concert a càrrec de la Unió Musical Inquera. Són moltes les vegades que durant tot l’any tenim l’oportunitat de delectar-nos amb la bona feina de la veterana banda local en les seves nombroses actuacions que realitza a la nostra ciutat en moltes celebracions.

         Va fer una presentació i introducció de la Banda per part de l’Associació de Confraries Antonio Reus, destacant el seu bon fer en els molts anys d’existència, passejant amb orgull el nom de la nostra ciutat en les seves moltes actuacions. La Banda en aquesta ocasió va estar dirigida per Josep Oliver Ros.

          Abans del concert va rebre el seu director un ram com a obsequi per part de l’Ajuntament i l’Associació de cofradies de Setmana Santa li va lliurar un diploma commemoratiu.

         En aquesta ocasió el concert va ser el següent: “Adagio” de Albioni i “Simfonia nº 8 en si menor” incompleta · de Schubert.

         La peça coneguda comAdagiod’Albinoni,aquesta obra és possiblement la composició musical més famosa que existeix del Barroc (segles XVII i XVIII), però amb l’excepció que no es va compondre durant el Barroc ni va serTomaso Albinoniseu autor. En realitatl’Adagioen sol menorva ser compost el 1945 pel musicòleg d’origen italiàRemGiazotto.

         Giazotto, que en aquells temps treballava recopilant informació sobre l’obra i vida de Tomaso Albinoni, va dir haver trobat entre les ruïnes de laBiblioteca Estatal de Dresden(destruïda després del ferotge bombardeig durant la Segona Guerra Mundial) un suposat fragment manuscrit en el qual tan només figurava el pentagrama del baix-sis compassos de la melodia, atribuint al famós autor italià. A partir d’aquí (segons el propi musicòleg) va treballar a arreglar i acabar la composició, donant com a resultat aquesta obra, la qual va ser publicada per primera vegada l’any 1958.

         La“Simfonia N º 8 en si menor” D.759 (Inacabada )és la que rep pròpiament aquest títol. En 1822, un any després d’abandonar la setena, Schubert realitza l’esquema de la seva vuitena en partitura per a piano. Acaba i orquestra els dos primers moviments. Comença el scherzo que no acaba i no deixa cap informació sobre l’allegro final. El compositor deixa l’obra en el mes d’octubre de 1822. El misteri comença quan ofereix la meitat de la simfonia, les dues parts acabades, a laSteiermärkischenMusikverein,la societat Musical d’Estiria a Graz, per donar gràcies pel seu nomenament de soci d’honor, en l’estiu de 1823.

         el seu amic Anselm Hüttenbrenner, membre d’aquesta societat, conserva durant quaranta anys el manuscrit, sense intentar mai la seva execució, tot i la gran importància de la partitura. L’estrena de la “Inacabada” per antonomàsia de Schubert no es va realitzar fins el 17 de desembre de 1865 sota la direcció de Johann Herbeck, en un concert de “Amics de la Música” de Viena.

        Els músics van demostrar la seva excel·lent preparació i domini de l’ofici amb els seus dos extraordinàries interpretacions de dues grans peces. Al final el públic posat dempeus els va dedicar una ovació gala que premiava el bon fer dels músics i la bona feina del seu director.

          D’aquesta manera amb fermall d’or es tancava l’acte del XXXIV Pregó Concert de la Setmana Santa de la nostra ciutat.

                                                                                                 Guillem Coll

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•