Dins els actes conmemoratius dels 50 anys de la Coronació de Santa Maria la Major

El canonge de la Seu Teodor Suau ens ha ajudat a entendre què significa la Coronació de la Mare de Déu pels cristians d’avui en dia, amb una bella catequesi que va oferir el passat dimecres 24 de maig al Centre Parroquial de Santa Maria la Major. Un acte en el qual hi varen assistir un gran nombre de fidels d’Inca i d’altres pobles de la Unitat de Pastoral, els quals varen omplir per complet la sala.

Teodor Suau va començar  la seva intervenció llançant una pregunta: “És possible viure amb esperança en un món al revés? En un món en què els valors que es viuen no són el de la justícia i l’amor sinó del que dicta la televisió?” I va posar alguns exemples de com la injustícia i la persecució han estat present al llarg de tota la història, des dels dels primers cristians del Segle II que eren enviats a treballs inhumans a les mines, on morien de mitjana en un any, fins als darrers perseguits, per exemple els cristians d’Etiòpia, morts crucificats mentre resaven el Pare Nostre. Com és possible no perdre l’esperança en aquestes circumstàncies tant dures?, es demanava. La resposta està en Maria.

Llavors, el canonge de la Seu va convidar a tots els assistents a fixar-se en com va viure la Mare de Déu les injustícies de la seva societat i els seus dubtes i incomprensions envers el misteri del seu fill, que portava al seu ventre per l’anunci d’un àngel. Un fill que va néixer com un nin qualsevol i a qui ella va ensenyar a estimar Déu amb el seu exemple. Un fill que en un moment determinat va deixar casa seva per anar a predicar, provocant les murmuracions i rebuig de molts de jueus, sobretot dels poderosos. Però tot i que Maria no podia comprendre tot el que tenia davant, mai es va rebel·lar contra Déu. És més, en el moment en què Jesús va morir a la creu hi va esser present, dreta, per a què el seu fill veiés que al manco ella no l’havia abandonat. Gràcies a Maria –digué Teodor Suau- Jesús pogué morir amb una espurna d’esperança. També Maria està en l’origen de l’Església, quan juntament amb Maria Magdalena, convoquen els deixebles que havien fugit per por, i comencen a celebrar el memorial de Jesús amb el pa i el vi. Allà els deixebles se n’adonen que Jesús no havia mort, sinó que era viu davora ells.

Ben igual que Maria, assegurà Teodor Suau, tampoc nosaltres hem de cometre el terrible pecat de perdre l’esperança. Coronar la Mare de Déu vol dir precisament això, reconèixer que Maria té raó, que la Mare de Déu, una dona tan humana com nosaltres, té el secret per viure el món “així com toca”. La coronació de Santa Maria la Major, per tant, ens dóna una lliçó que podem aprendre, que Teodor Suau va resumir en cinc punts:

1) el valor del que està al marge, ja que Maria era una dona marginal pel seu temps;

2) el valor del detall, l’amor s’alimenta dels petits detalls d’afecta que realitzam als altres;

3) el valor del que és quotidià;

4) el valor de la confiança absoluta en Déu, i

5) el valor de la tendresa. La catequesi acabà amb una senzilla pregària conjunta entre tots els assitents.

X..Ll.