Hem rebut aquests dies el programa de celebracions que la Ciutat d’Inca ha organitzat per commemorar el cinquantè aniversari de la Coronació Pontifícia de la veneradíssima imatge de Santa Maria la Major. No soc inquer però m’agermana amb els inquers la pertinença a una família, la dels fills de Déu, que estimem a la mateixa Mare. També el fet d’haver-me de desplaçar, diàriament, fins a la vostra Ciutat per allò, tan important, de “guanyar-se les sopes”. Davant tot això la meva decisió de dedicar unes paraules, humils i senzilles però amarades d’amor filial, a Santa Maria. No parlaré ni de la vostra història ni la de la imatge que vos honoreu en venerar, persones més competents per fer-ho ha vist néixer Inca. Les meves paraules aniran adreçades a explicar el significat i la importància que té el fet de distingir una imatge mariana amb la imposició d’una corona.

    La coronació és un dels ritus litúrgics de l’Església catòlica més usuals per ressaltar la devoció envers una advocació mariana concreta, que consisteix en la imposició d’una corona o corones de metalls preciosos i joies a la imatge o icona. El costum de coronar figures de la Mare de Déu en una cerimònia solemne s’inicia en el segle XVI i el promotor fou el Pare Jerònim Paolucci de’Calboli da Forli (1552-1620), framenor caputxí. Aquest venerable fill de Sant Francesc solia acabar les missions populars que predicava convidant a la gent a desprendrer-se de les joies que podien tenir i amb les que s’engalanaven. Amb elles confeccionaven una corona que imposarien a una imatge de la Mare de Déu durant una celebració solemne, el darrer dia de la missió.

    Tant es va propagar aquest bon costum que, en el sí del mateix Orde de Framenors Caputxins, es va crear la Pia Opera dell’Incoronaziene que va esdevenir universal. Un dels fidels que es va sentir commogut per la predicació de Fra Jerònim Paolucci, el comte de Borgonovo, Alexandre Sforza Pallavicino, va disposar en el seu testament de dia 3 de juliol de 1636, que una considerable quantitat de diners anés destinada al Capítol de Sant Pere del Vaticà per tal de poder coronar les imatges de la Verge Maria més venerades en el món. La primera en esser mereixedora de tal distinció fou, precisament, Santa Maria la Major, de Roma. En el segle XIX el ritual de la coronació es va estendre a tota l’Església, en esser incorporat en el Pontifical Romà, per a imatges de gran devoció. A l’Estat Espanyol, la catalana Verge de Montserrat, fou la primera en rebre la coronació canònica l’any 1881. A Espanya, per excel·lència tan mariana, és un dels llocs on, actualment, es celebren més coronacions de la Mare de Déu.   

    Hi ha diverses categories de coronacions. La màxima és la pontifícia, concedida pel Papa i verificada per un delegat seu. Aquesta fou la que va rebre la titular d’Inca, Santa Maria la Major, ara fa 50 anys i per ma del Cardenal Arcadi Maria Larraona. La coronació diocesana es atorgada per l’Ordinari del lloc, és a dir el Bisbe, i la litúrgica és aquella que no requereix cap permís i que pot esser realitzada per qualsevol eclesiàstic. A l’illa de Mallorca, comptant amb Santa Maria la Major d’Inca, son sis les imatges marianes coronades oficialment per la Jerarquia de l’Església.

    En primer lloc i com no podia ser d’altre manera, ho és la Mare de Déu de Lluc. Dia 10 d’agost de 1884 el Bisbe de Mallorca Dr. Mateu Jaume i Garau, l’hi va imposar la diadema de Regina, per expressa delegació de Lleó XIII, testimoni filial d’amor i devoció professat durant segles pel poble mallorquí. Després fou coronada la Mare de Déu de la Salut, patrona de Ciutat de Mallorca i venerada a la seva església santuari de la Parròquia de Sant Miquel. Aquella fou promoguda en motiu de les celebracions solemnes del setè centenari de la Conquesta de Mallorca, l’any 1929. La tradició assegura que aquesta imatge de la Verge Maria era la que acompanyà en aquesta gesta històrica al Rei en Jaume I. Diversos factors feren que durant aquell aniversari no es pogués celebrar la coronació, aplaçant-se a dia 13 de setembre de 1931. L’acte solemne es dugué a terme a la Seu de Mallorca i la règia aureola fou col·locada en els caps de la Mare i del Fill per mans del Bisbe Arquebisbe de Mallorca Dr. Josep Miralles Sbert, delegat pel Papa Pius XI.

    L’altre marededéu distingida amb aquest honor litúrgic fou la de Sant Salvador de Felanitx. En el decurs d’unes magnes celebracions dutes a terme en el mes de setembre de 1934, la Santa Figura mariana va abandonar el seu santuari per ser baixada en solemne acompanyament fins a la vila. Allà en el replà de la Parròquia, el mateix Arquebisbe Miralles l’hi va cenyir la corona. L’any 1955 l’hi arribà el torn a la Mare de Déu de Cura. A rel de l’Any Marià commemoratiu del centenari de la proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció, celebrat l’any anterior, els frares franciscans del Terç Orde Regular van promoure aquesta coronació. Dia 3 de desembre de 1954 el Papa Pius XII signà el decret i la diada elegida per fer la coronació fou dia 5 de juny de 1955. Presidí l’acte monsenyor Leon Villuendas, bisbe de Terol i membre de l’orde franciscà que custodia el santuari del puig randí.

    Després de Santa Maria la Major (1967), l’única imatge que els mallorquins hem vist coronar ha estat la veïna de Santa Maria de Lloseta, ara fa onze anys. Aquesta era ben mereixedora de tal honor, no debades datada en el segle XII es considerada la figura mariana més antiga de Mallorca. La cerimònia de coronació fou presidida pel Bisbe Jesús Murgui, dia 8 de setembre de 2006.  

    L’amic Manuel Martínez Tórtola ens recorda que el propi ritual de la coronació, senyala que “el costum de representar a la Verge María cenyida amb corona de Regina data ja dels temps del Concili d’Éfeso (any 431), el mateix a Orient que a Occident. Els artistes cristians han pintat sovint a la Mare de Déu asseguda en el soli reial, adornada amb règies insígnies i envoltada d’àngels i sants del cel. En aquestes imatges, no poques vegades, es representa al Redemptor imposant a la seva Mare una refulgent corona”. Tot i que la festivitat litúrgica de la Reialesa de Maria és de constitució recent (1954), la proclamació d’aquesta dignitat per part de tot el poble, és ancestral. El cardenal franciscà i bisbe emèrit de Sevilla, Carles Amigo Vallejo, ofm., ha afirmat que TOTES les imatges de la Verge Maria mereixen esser coronades per el simple fet de que en el més profund dels nostres cors, per l’amor que els professem, les nostres marededéus be s’ho mereixen.

    Enhorabona inquers per aquest aniversari i que Santa Maria la Major, que llueix la Corona d’Amor que l’hi va dedicar la vostra Ciutat fa cinquanta anys justs, us segueixi beneint i protegint a tots, a les vostres famílies, al vostre jovent, a les vostres autoritats civils, a les vostres comunitats de vida consagrada i a l’equip de preveres que té cura de les vostres parròquies, als vostres majors, als vostres infants, als qui creuen en Crist i als qui no el segueixen tant, als obrers, als estudiants, als… a tots els inquers.

                        Jordi Llabrés i Sans, des de Sencelles.