A diferència de l’any passat, els cristians de la UP de la Mare de Déu sí que s’han pogut reunir enguany per celebrar la Vetlla Pasqual, complint tots els protocols sanitaris.

La Pandèmia no va restar res de la solemnitat i de la joia d’aquest dia gran de la nostra fe. Jesucrist ha ressuscitat! Amb aquesta alegria i esperança els cristians de la UP de la Mare de Déu es varen retrobar a l’església de Santa Maria la Major d’Inca per celebrar la Vigília Pasqual. Aquest any la celebració va poder esser presencial, això sí, reduint l’aforament per mantenir la distància de seguretat i complint  el toc de queda i la resta de mesures sanitàries. Però el sacrifici va valer la pena per a totes les persones que varen omplir tots els llocs disponibles del temple. Els cristians sabem que en el temps de prova és quan més necessitam de la companyia del Senyor. I també coneixem que després de la creu sempre hi ha la Resurrecció. I això precisament és el que anàvem a celebrar. I ho fèiem, retrobant la companyia dels germans de les nostres 8 parròquies. Però també es va oferir la possibilitat a aquells que hagueren de quedar a casa de poder-ho seguir pel Canal de Youtube, gràcies a la col·laboració de l’Associació de confraries d’Inca.

Tot i que fos un any un tant especial, no hi va faltar cap ritual. Hi foren presents membres de diversos coros parroquials de la nostra agrupació, que acompanyaren la litúrgia amb els seus cants. I encara que no poguérem encendre els nostres ciriets individuals, es beneí el foc, que fou portat a l’interior del temple pels 8 ciris Pasquals. També es beneí l’aigua de les 8 gerres. Un aigua nova amb la qual es batià a dos adults que després d’un camí de preparació, reberen els sagraments d’iniciació cristiana durant aquesta celebració. La resta dels assistents renovàrem les nostres promeses baptismals.

En l’homilia, el rector de la UP, Carles Seguí, ens relatà un conte per explicar que la tristesa pot desaparèixer si deixam que s’actualitzi en la nostra vida la Pasqua de Jesucrist. Com en la nina del relat, que no tenia vestit per al ball de final de curs, però va deixar d’estar trista quan la seva padrina li va ajudar a confeccionar-ne un i amb el seu gest li ajudà a descobrir que “Déu sempre supera les nostres expectatives i desitjos”. El rector afegí, a més, que el Senyor fa servir la nostra debilitat per mostrar la seva glòria. I ho il·lustrà amb l’exemple de les dones que trobaren el sepulcre buit: “Elles no tenien força per moure la pedra, només tenien una arma, la seva pròpia vulnerabilitat, que serà una avantatge perquè el Creador sortirà a l’encontre de la seva decepció, de la tristesa, frustració i por que sentiren per la mort de Jesucrist”. I continuà assegurant que també nosaltres sentim tristesa, por i decepció davant la pandèmia, però que en aquesta situació dura que ara ens toca viure “l’Església, encara que arruada per 2.000 anys d’història, té una proposta per a tu, per a que puguis viure les circumstàncies amb esperança. I aquesta proposta és que Crist ha ressuscitat”. Finalment, adreçant-se als nous cristians els agraí el seu coratge per haver acceptat la fe i conclogué explicant-los que “no vos prometem una vida sense problemes, però sí que a partir d’ara mai més estareu sols”. La comunitat els rebé amb un fort aplaudiment.