A càrrec de l´Schola Gregoriana de Mallorca

          Per al proper dissabte dia nou de juny a les 20,15 hores està programat un concert o audició de Cant gregorià a càrrec de l’Schola Gregoriana de Mallorca,que dirigeix Sebastià Melià. Amb entrada gratuïta,  és demana un donatiu per les obres de la Parròquia de Santa Maria la Major.

L’Schola Gregoriana de Mallorca, l’any passat va complir els vint- i- cinc anys de treball i difusió d’aquest antic cant, el propi ( així es manifesta oficialment) de la litúrgia de l’Església Llatina.

Parlam de difusió obligats pel fet, que consideram deplorable, de la pràctica desaparició d’aquest cant del seu lloc i moment actual, les funcions litúrgiques, quan des de segles ha estat un actor principal de la litúrgia catòlica. Cosa que el pot portar, i me referesc al nostre entorn, al seu no llunyà esvaïment: el desconeixement de la seva dignitat i perfecció en serà la causa.

Afegim-hi la seva total exclusió dels programes de les assignatures de música en les nostres universitats, conservatoris, escoles de música i altres. Afortunadament no és així a altres països europeus.

Hem fet referència a les qualitats del cant gregorià: no serà la primera ni la darrera ocasió en que el presentam com a model de llenguatge per als professionals de la música. Més encara dels cantants: les seves exigències a nivell de respecte per la paraula, de l’expressivitat, del fraseig, d’articulació, etc. el fan un model òptim.

Un conegut monjo de Solesmes afirmava, no fa encara molt de temps, que va entrar a formar part de la comunitat benedictina de la abadia francesa de Solesmes, convençut que tots els monjos que practicaven tan activa com assíduament el cant gregorià eren músics experts, tan eminent era i és la perfecció de les seves interpretacions; la decepció fou gran: eren ben escassos els músics a la comunitat.

És una de les característiques del cant gregorià, la seva transmissió i pràctica per via oral, malgrat la gran abundància de volums i llibres a la nostra disponibilitat avui. I així se segueix encara.

La agrupació Schola Cantorum no n’és una excepció: amants de la música no professional, membres de la Ahisecgre, Associació Hispana d’Estudis de Cant Gregorià i a la vegada de la seva matriu, l’Associació Internacional en seu a Cremona, Itàlia.

Una de les finalitats de dita organització estesa a tota Europa i al Japó és el seguiment dels estudis iniciats. En bona hora, pel monjo benedictí Dom Eugène Cardine provinent de Solesmes qui, des de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Roma va obrir, amb l’edició de la seva més coneguda obra Semiologia Gregoriana, un llarg i ample camí cap al coneixement i restauració del cant gregorià a partir dels estudis directes dels manuscrits. Documents originals que, gràcies a ingents treballs de recerca i investigació dels ja mencionats monjos de Solesmes, s’han recuperat i publicat a la monumental  Paléographie Musicale (Les principaux Manuscrits de Chant Grégorien, Ambrosien, Mozarabe, Gallican) col·lecció fundada per Dom. André Mocquereau.

Al programa de dissabte dia nou, interpretaran un breu recull de cants de la litúrgia de la Missa de l’any litúrgic. I seguiran, i no pot ser d’altre manera, les minucioses indicacions que trobam al Graduale Triplex, volum així nomenat perquè disposa en cada una de les obres de tres notacions o tipus d’escriptura: la quadrada o vaticana, alguna de l’Escola de Saint Gall, i la de Metz. A més de les referències clares a la procedència de cada un dels cants.

Un dels costums és alternar els cants gregorians amb altres de polifonia: hi troben una estreta relació.

           Programa de l´Schola Gregoriana de Mallorca :Cant Gregorià – Polifonia             Cants de les litúrgies dels temps d’Advent a Pasqua

1. Advent- Nadal ;KYRIE XI. Orbis factor Kyriale Romanum ; RORATE CAELI Cant  d’entrada a la litúrgia de la Missa. VENI, REDEMPTOR Himne . Alternant amb H. Schütz , Atribuit a S. Ambròs. QUEM QUAERITIS PASTORES? Trop. Introit de la missa del dia de Nadal.(Fragment)
2. Quaresma.Setmana Santa. Pasqua : CRUCEM TUAM. MISERERE Antífona. Salm 50 – T.L. de Victoria  ; DUES, DEUS MEUS Tracte, litúrgia del Diumenge de Rams.UBI CARITAS Antífona. Dijous Sant – M.Duruflé .TENEBRAE Responsori. Divendres Sant.CHRISTUS FACTUS EST Responsori Gradual. Diumenge de Rams.IMPROPERIA Litúrgia del Divendres Sant – T.L. de Victoria.PASCHA NOSTRUM Cant de l’Alleluia. Diumenge de Pasqua.

III. Mare de Déu. Pare nostre :DUM ESSET REX. MAGNIFICAT Antífones del Càntic dels càntics.Càntic de Maria. AVE MARIA Ofertori.PATER NOSTER. NOTRE PÈRE Ritu hispànic – M. Duruflé.

                                                                                                          Guillem Coll