El passat diumenge 9 de novembre es va celebrar la festa de Santa Maria la Major d’Inca. Els inquers i inqueres es varen reunir un any més al temple parroquial que té aquesta advocació.

Enguany l’ofici solemne ha estat presidit pel P. Manuel Romero, provicial de la TOR espanyola, tot recordant els franciscans que tenien comunitat a Inca.

Com és tradició, també hi varen esser presents tots els sacerdots i diaques que donen servei a l’agrupació de parròquies de la Mare de Déu. També hi va assistir el consistori inquer presidit pel batle Virgili Moreno, així com també forces de seguretat presents a la ciutat.

En l’homilia, el P. Romero va aprofundir en l’evangeli que s’havia proclamat, la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà. Una escena que –afirma- potser ens pot sorprendre, Jesús, Maria i els deixebles divertint-se en una festa. Però el celebrant va recordar que “no hi ha lloc al món on no arriba la mà de Déu, sinó que som nosaltres els que ens allunyam d’Ell en les situacions quotidianes”. Enmig d’aquella festa, succeeix que es queden sense vi. I el P. Romero remarca que aquell fet va passar inadvertit per a molts, però Maria sí que se n’adona del que passa i s’atreveix a manar-li al seu fill que faci alguna cosa. “La mare va empènyer el seu fill i li va dir <>, quantes coses no hauríem fet nosaltres si la nostra mare no ens hagués empès”, assegurà. Per tant, el primer miracle de Jesús el va propiciar Maria.

El P. Manuel Romero continuà explicant que, ja que nosaltres tendim a allunyar Déu de les situacions quotidianes, es fa necessari trobar un lloc que només serveixi per a la trobada amb el Misteri. D’aquí el costum de consagrar un edifici, l’església, que només serveixi per a la pregària. Però també apuntà que necessitam creure en Ell en el treball, la família, les relacions personals, en tot, enmig d’una societat que ens divideix. “Necessitam creure per deixar de ser illes envoltades d’aigua, aïllades, i convertir-nos en ponts on es pugui trobar el Misteri”. I conclogué convidant a tots els presents a encomanar-nos a Maria en totes les circumstàncies de la vida “amb els nostres desitjos i allò que ens fa patir” i a confiar en el Senyor “perquè Ell sap el que ha de fer amb cadascun de nosaltres”.

Com és tradició en aquesta festa també ballaren els cossiers i cavallets el ball de l’oferta. I al final de la celebració entrà a l’església la banda de música per acompanyar el poble en el cant de l’himne de Santa Maria la Major. També s’anuncià l’edició d’una sèrie de dessuadores amb la silueta de Santa Maria la Major. Per comprar-les s’han de comanar abans a la sagristia. I en acabar l’eucaristia, no va faltar tampoc l’amollada de coloms a la porta de l’església.