El cardenal, Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha volgut esser present aquest any a la festa de Santa Maria la Major d’Inca, al costat dels capellans, diaques i la comunitat de fidels de la UP de la Mare de Déu. El Card. Omella ha seguit així el costum del seu bisbe auxiliar i ex-rector de l’agrupació de parròquies, monsenyor Antoni Vadell, que cada any venia a Inca a presidir l’Eucaristia d’aquesta festa tan estimada pels inquers. Com el mateix cardenal va explicar, va voler assistir a les Completes de dissabte dia 12 i a la solemne Eucaristia del diumenge per donar compliment a la convidada que li havia fet monsenyor Antoni Vadell, qui li insistia que havia d’anar a conèixer Inca i la festa. El Card. Omella afirmà que “des del cel ell ens acompanya i està content de veure que el seu cardenal està amb vosaltres avui”. I afegí que durant la celebració “pregarem per ell i perquè continuï intercedint per vosaltres i per nosaltres a Barcelona, que tant el recorden també, sobretot els joves”.

Després d’aquestes paraules, el cardenal centrà la seva homilia en la Mare de Déu. I es fixà en la mirada de Maria, de qui digué que, com totes les mares, sempre té els ulls posats en els seus fills. I convidà a tots els presents que, com a fills, aprenguin a mirar com ho fa Santa Maria. Segons explicà el Card. Omella, en primer lloc, Maria té una mirada realista però també plena d’amor cap al món. I instà als presents a demanar-se “si tenim també aquesta mirada nosaltres que sempre estem criticant” i animà a “agrair més”. En segon lloc, digué que Maria manté una mirada atenta a les coses, que l’empeny a intervenir per ajudar, com ho va fer a les noces de Canà. I apuntà que, com Maria, també nosaltres hem de posar les nostres mans, els nostres diners i la nostra saviesa al servei dels més necessitats. I finalment, remarcà que Maria no sols mira a la terra, sinó que també té una mirada cap al cel, una mirada transcendent que, per damunt de totes les misèries del món, sap que hi ha esperança. I conclogué afirmant que “el cel és la casa on tots nosaltres viurem per sempre amb joia amb tots els que ens han precedit i allí celebrarem la gran festa”.

Durant les ofrenes, al costat del pa i el vi, la mare de monsenyor Vadell i el seu germà entregaren una casulla blava que el bisbe difunt demanà que fos per a l’església de Santa Maria la Major. El cardenal volgué tenir el gest de revestir-se amb ella per acabar la celebració amb aquest ornament. Davant una església plena de gom a gom i amb la presència també de membres de l’ajuntament, els cavallets i cossiers dansaren el tradicional ball de l’oferta. I en acabar l’Eucaristia el cardenal i el batle d’Inca, Virgilio Moreno, realitzaren la tradicional amollada de coloms. Els fidels tampoc faltaren a la tradició de pujar al cambril a venerar la imatge de Santa Maria la Major per demanar la seva protecció.