Festa de Sant Sebastià

Ahir dia 20, dia de st Sebastià, a la parròquia de St Domingo varem cantar el tradicional rosari inquer que tanta tradició té a la nostra ciutat.

Les nines del cor petit de st Domingo ens hi varen ajudar. Acabat el cant del Rosari davant la imatge amb la relíquia de st Sebastià, es va celebrar l’Eucaristia per fer memòria de la victòria de Jesus i contemplar el testimoni del sant. Per això ens hi va ajudar la homilia explicada de la que en va tenir curar Mn Pere Fiol i Tornila, fill de la parròquia que ens acollia.

Vos compartim aquestes paraules que ens situen dins aquest context de pandèmia. 

Complint avui una antiquíssima tradició inquera ens hem reunit a l’església per ajuntar, agraïts, els nostres cors i les nostres veus per agrair a Déu nostre Senyor el gran regal que ens ha fet de donar-nos Jesús el seu Fill, que morint i ressuscitant, ens ha obert el camí de la vida joiosa, amarada del seu amor que sempre ens acompanya.

Avui, en la nostra trobada religiosa, ens alegra la festa del màrtir sant Sebastià. Recordam aquell jove que, si bé havia nascut gairebé a les nostres terres del Nord, la Narbona gàl·lica, la seva família, cercant millorar la vida i la cultura, passà a Milà i d’allà a Roma, on gràcies als seus coneixements i bones arts, Sebastià fou posat al front de la Guàrdia Imperial per l’emperador Dioclecià (284-305), que bé confiava amb l’energia del seu fidel soldat; però Sebastià havia conegut Jesús, cosa que el feia soldat fidel de l’Emperador, però també li obria la porta per ajudar a tants germans cristians posats injustament a la presó pel simple fet de ser cristians.

La seva feina ajudant als cristians, prest o tard havia de ser descoberta i no faltaren soldats que el delataren i l’Emperador li aplicà la llei que havia establert i fou condemnat a morir. Les fletxes havien d’acabar amb la seva vida fent-li vessar de manera lenta i cruel tota la sang, i ho haguessin fet sinó fos per les mans caritatives dels germans cristians que el recolliren i curaren. La patrícia romana santa Irene l’acollí a casa seva i el restablí. Aconsellat que deixàs Roma i anàs a altres terres, no ho va voler fer i es féu present en els ambients romans, d’on fou altra vegada empresonat i aquest vegada executat i tirat al femer de Roma, d’on el recolliren els germans cristians i li donaren sepultura en el que ara coneixem com Catacumbes de sant Sebastià.

A Mallorca la seva vida cobrà molta força perquè durant la pesta que seguí la guerra de les Germanies (1522), arribà a Porto Pi, una relíquia del seu braç, que l’Ardiaca de l’església de Rodes havia pogut sostreure durant l’atac dels turcs a aquella illa. Aquesta arribada representà l’aturada de la peta que afligia la ciutat de Palma i la devoció dels mallorquins a sant Sebastià, no deixà de créixer entre la nostra gent.

La nostra vila d’Inca, que diferents vegades havia patit els estralls de la pesta, l’any 1652 en patí una de molt forta, ja que aquí morí gairebé la meitat de la gent que hi vivia, doncs de les 20.000 persones que moriren en tot Mallorca, a Inca en moriren 2.725, xifra que convertí la nostra vila en un poble gairebé fantasmagòric, amb moltes cases buides i mitges cremades, perquè llavors era la mesura que s’aplicava quan la pesta havia entrat en una casa. Jurats i clerecia, doncs el Rector Jaume Contestí havia mort per la pesta, es posaren d’acord amb mestre Jeroni Pinya i Puigserver (1625-1661) qui es posà a treballar per fer el retaule que tenim a la parròquia de santa Maria la Major, on hi ha els tres grans advocats contra la pesta: Sant Sebastià, Sant Roc i Sant Nicolau de Tolentí. En aquest temple de sant Domingo, que es va començar a aixecar un poc més tard, també hi trobam una bella imatge, en la capella de la Nativitat, que per ara no en coneixem el mestre pintor.

Eren altres temps. Ens ho ha recordat el profeta Isaïes en la primera lectura: “tenim una ciutat fortificada, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor”. En la segona lectura l’Apòstol ens aconsellava a “que l’amor als diners no inspiri la nostra conducta”. Sàvies paraules que ens haurien de fer repensar la manera com hem organitzat la nostra societat.

Els mallorquins, en pocs anys, hem vist com es canviava la nostra societat. Hem deixat la terra que ens donava uns productes de subsistència, hem deixar les fàbriques que molt ajudaren a créixer i hem entrat al mercat oferint tot un grapat de productes de consum, que enrolats en el que diem “turisme”, ha canviat de cap a peus la nostra manera de viure i ha cridat gent d’arreu del món per gaudir d’aquesta balquena. No hem respectat gaire ni el nostre entorn i amb molta freqüència hem descartat les persones que no eren útils pel nostre progrés i consum.

Aquest món que veiem que començava a crivellar-se per successives crisis econòmiques, ara s’ha vist sotragat per aquest pandèmia que patim, i sembla que són  molts els qui desitgen que això passi aviat per poder tornar a consumir i consumir. El Papa Francesc, en aquest document que veig ara es cita molt, la Fratelli tutti, ens encoratja a que aprenguem la lliçó de la història que és “mestre de vida” i ens encoratja que no tornem caure en la febre consumista i mirem de formar una família: Tant de bo que no es tracti d’un altre episodi sever de la història del qual no hàgim estat capaços d’aprendre. Tant de bo que no ens oblidem de la gent gran que va morir per falta de respiradors, en part com a resultat de sistemes de salut desmantellats any rere any. Tant de bo, insisteix el Papa, que tant de dolor no sigui inútil, que donem un salt cap a una nova forma de vida i descobriguem definitivament que ens necessitam i ens devem els uns als altres, perquè la humanitat reneixi amb tots els rostres, totes les mans i totes les veus, més enllà de les fronteres que hem creat”

Potser ho trobem mal de fer, però ha estat Jesús, el nostre Mestre, que ens ha dit Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent vos odiarà, vos rebutjarà, vos insultarà i denigrarà el vostre nom! Ho feren a sant Sebastià i ara encara el recordam.

Mn. Pere Fiol i Tornila

Rector emèrit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.