L’exrector de la UP va convidar als fidels a cercar “el vi millor”, que només es pot trobar seguint al Senyor

El passat diumenge 10 de novembre va ser festa gran a Inca. Es celebrava el dia de Santa Maria la Major i els fidels es varen reunir en aquesta església d’Inca per pregar entorn a Maria en una solemne eucaristia que va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona i ex-rector de la nostra agrupació de parròquies, monsenyor Antoni Vadell. Com en cada solemnitat, l’església es va tornar a omplir. A més dels fidels inquers, també hi assistiren molts de membres de les altres parròquies de la nostra Unitat de Pastoral. Tampoc no hi va faltar l’ajuntament. El batle i els regidors d’Inca varen voler ser presents enmig del poble cristià en aquesta festivitat. I adalt del cor, un grup de cantaires dels coros parroquials de Santa Maria la Major i de Sant Domingo animaren tota la celebració amb els seus cants litúrgics.

En l’homilia, monsenyor Antoni Vadell animà als assistents a cercar el millor vi, en al·lusió a l’Evangeli que s’acabava de proclamar, el miracle de la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canaan. En les noces –explicà- els servidors són conscients que tenen una gran necessitat, els falta vi, un element essencial per a tota festa que es fa en el Mediterrani. I continuà el relat afegint que Maria se n’adona del que passa i els dona una indicació: “feis el que Jesús vos digui” i  els servents es fien, “fan el que els diu i hi ha una transformació, l’aigua es converteix en vi.”

Monsenyor Vadell apuntà alguns elements per a la reflexió. En primer lloc va comentar que com als nuvis, a nosaltres també ens pot faltar el vi. Ens pot faltar el que és essencial. I va aclarir que per trobar l’essencial, per trobar el vi, no funcionen els càlculs. “També els nuvis degueren calcular tants convidats, tants de litres, però varen fallar”, digué. En paral·lel ara podem fer estratègies pastorals, programes o anàlisis, que a més a més, sovint són molt catastrofistes. Però assegurà que així no es troba el vi millor: “No el trobarem per càlculs i estratègies, només el trobarem escoltant la indicació i fent el que Ell ens digui”, com ho feren els servidors omplint les piques d’aigua. 

En segon lloc, recordà que a les noces hi havia molta gent però qui se’n va adonar de la necessitat de vi varen ser molt pocs: Maria, Jesús, potser alguns deixebles i també els servidors. “Se n’adonen els servidors, l’Església servidora que pren consciència de la necessitat i es fia de Jesús”, apuntà. I remarcà que dins d’un ambient pagà, els cristians hem de servir les grans necessitats del món, anant “amb el davantal posat”, i fiar-nos de Déu, de què el Senyor ens donarà la vida. 

I finalment explicà que el perill que tenim no està en què se’ns acabi el vi, sinó en cercar succedanis, “cercar vinets per entretenir-nos o veure si ens donaran la vida”. Monsenyor Vadell deixà ben clar que “això SÓN IDOLS”, i afegí que el drama no és que perdem el vi sinó que el Senyor actua i de vegades no ens adonam i passam el dia lamentant-nos. I convidà a tots els presents a demanar cada dia al Senyor “dona’m la vida”. A aixecar-se cada matí i dir al “Senyor amb què em vols sorprendre avui? No em vull perdre ni un moment de la teva Presència”. I conclogué dient que si s’acaba el vi, “ves a un germà o a un capellà i digues-li: ajuda’m a trobar el bon vi”. També demanà als fidels que el tenguessin present en la pregària perquè “jo també qualque estona dic: on és el millor vi?, pregau perquè no perdi la referència”.

Com és tradició, durant la celebració ballaren els cossiers d’Inca, acompanyats pels xeremiers. Al final de l’Eucaristia la Unió Musical Inquera ajudà a entonar l’himne a Santa Maria la Major, que cantà tota l’església. I just després tots els presents pogueren pujar després al cambril a saludar a la Mare de Déu. En sortir de l’església, a davant del portal major, es féu l’amollada de coloms.