Una tradición que se remonta al año 1652

          El pasado sábado día 20 por la noche, se realizó una de las fiestas más entrañables de la ciudad, como es la misa y el fogueró en honor de Sant Sebastiá. Que cuenta con la colaboración de los vecinos de la calle que mantuvieron la fiesta hasta que se hizo cargo de la misma el Ayuntamiento. Está muy enraizada en la barriada de Santo Domingo.

         Según tradición el Santo mártir ayudó a los vecinos en la peste bubónica del año 1652 que Inca quedó desolada y deshabitada. Desde entonces siguiendo la tradición de padres a hijos se ha venido haciendo esta fiesta Que es esperada con mucha ilusión por el vecindario y también participa mucha gente de la ciudad..

         Desde primera hora de la mañana se adorna la calle con arcadas y luces y se adorna la capillita del santo con damascos rojos. Todas las casas de la calle con sus damascos y la imagen del Santo en sus fachadas dan colorido y vistosidad a la fiesta.

         A las 19,30 en la Parroquia de Santo Domingo hubo la misa solemne. Se suprimió la misa que habitualmente se hace en Santa María la Mayor a esta hora, lo que hizo que hubiese más fieles en la misma.

         La misa fue presidida por el Rector Mn. Carles Seguí. La imagen del santo se colocó en el presbiterio, en su homilia habló de la ayuda del Santo a los vecinos y que es una fiesta con tradición en la parroquia. Una representación del consistorio con el Alcalde Virgilio Moreno y el Presidente de la Asociación de Vecinos Antonio Serra estaban en el primer banco.

         La Revetla d’Inca desde hace muchos años participa en la fiesta con el tradicional ball de l’oferta que da mayor solemnidad a la misma. Mientras que el Coro Parroquial de Santo Domingo con sus voces da mayor brillantez a la celebración festiva.

         A las 20,15 en el Carrer de Sant Sebastià, tuvo lugar el tradicional rosario acompañado de guitarras de la Revetla que presidió Mn. Seguí. Con una melodía muy antigua y que solamente se canta este día. Una vez finalizado el rezo del mismo hubo el pregón de la fiesta. En esta ocasión a cargo del Alcalde de Inca, Virgilio Moreno.

         En el mismo habló de su infancia en la barriada ya que nació cerca de la calle donde se hace la fiesta. Sus abuelos residen en esta barriada y recordó a personajes entrañables de la misma muchos de ellos ya fallecidos, así como establecimientos con encanto ahora ya cerrados.

         A las 21 horas comenzó la tradicional torrada gratuita para todos los inquers. Los asistentes además de la carne para la torrada y bebida fueron obsequiados con coca dulce y salada y un poco de moscatel.

         Al coincidir la fiesta en sábado hubo mayor participación de los vecinos que se sumaron a la fiesta. Después tuvo lugar una ballada popular a cargo de la Revetla d’Inca.

     Esta fiesta contó con la colaboración de las Asociaciones de Vecinos de Es Blanquer y de So na Monda que se encargaron de la preparación y distribución de los alimentos. Se repartieron hasta las 11 de la noche hasta que se terminaron los mismos. El ambiente festivo junto al fogueró con canciones se prolongó por espacio de unas horas.

         Una emotiva y simpática fiesta que cada año va a más y anima el calendario invernal de las celebraciones festivas de la ciudad.

                                                                                                              Guillem Coll.

Pregó de Sant Sebastià 2018

Bon vespre a tots i totes.

Abans de tot, vull agrair de tot cor a tots els membres del consell parroquial de Sant Domingo i al nostre rector Carles Seguí per haver pensat en mi per pronunciar el pregó de la tradicional celebració de Sant Sebastià. Per a mi és un orgull fer-ho aquí, a aquest carrer on tants inquers i inqueres han honorat el sant. Així mateix, fer aquest pregó és una responsabilitat veient les persones que m’han precedit. I amb els que m’ha inspirat perquè han col·laborat a mantenir i enaltir aquesta festa. Gràcies a tots.

Vos he de confessar que rebre la proposta per part del consell parroquial de Sant Domingo va ser una sorpresa, però també em va il·lusionar pels lligams personals que tenim la meva família i jo mateix amb la barriada del blanquer. els meus padrins viuen aquí devora i un poc més amunt, al carrer Sant Abdón, vaig néixer jo.

Tenc record de ca na Carrina, ca na Solera, anar al forn de ca na Miquela (després can Carmelo) o veure a l’amo Toni de ses monges ficar el seu cavall amb el carro dins casa seva. Comprar a can Matzara, o al forn de can Matas o anar a comprar gelats al bar de can Quet i anar a la floristeria de na Petra. Tots són records de la infància; records alegres que mai s’esborren i que avui, m’han fet tornar, i segurament a molts de vosaltres també, a un temps que ja no tornaran. Eren altres temps, algunes persones encara hi són i altres ens han deixat. el seu record no ens deixarà. Foren uns anys, el de la meva infantesa per aquest barri, en els que vaig veure col·laboració, bon veïnatge i unes qualitats que han estat sempre dins l’ADN inquer. Teníem un orgull de poble que ens feia forts com a societat, i que crec, que junts hem de recuperar per progressar com a comunitat.

Tornant al que avui ens ha reunit a aquest carrer, la veneració a Sant Sebastià a Inca, ens ho conta el nostre estimat cronista Gabriel Pieras, ve d’enrere. Sota l’advocació del sant se superà una època fosca on la pesta va atacar i minvar la població a inca. Avui, l’any 2018, encara recordam després de molts de segles aquests fets amb aquesta trobada ciutadana plena de tradició i respecte.

Vull destacar que aquest fet és molt importat, perquè aquell poble que oblida el seu passat està condemnat a repetir les mateixes errades. Però lluny de relatar-vos una història que coneixem, crec importat subratllar la intrahistòria de l’època que ens ve recollida a llibres com el del cronista de la ciutat sobre la pesta a inca. Foren temps molt durs on trobam molts exemples de superació, solidaritat i sobretot de bon veïnatge. La situació extrema obligà a treballar a tots junts per a millorar la situació. I d’aquesta mala època en sortiren moltes millores.

Encara que no és comparable, actualment, estam dins un cicle social i econòmic advers i complicat, i per això, pens, que treballant plegats com al passat, en podrem sortir reforçats. és important el terme «tots plegats» perquè és com la nostra ciutat tendrà un model social i econòmic que ens permetrà progressar a tots. Vos convit a interioritzar l’esperit d’aquesta tradició tan inquera per lluitar “tots plegats” per fer aconseguir una inca millor en tots els aspectes.

Visca Sant Sebastià.

Visca Inca.

I moltes gràcies a tots per mantenir aquesta tradició.

Virgili Moreno, Batle d´Inca