Quinze estacions i un poble que s’ha bolcat un any més en la celebració del seu Viacrucis vivent. Lloseta ha tornat a començar la Setmana Santa amb aquest bell gest de pregària a través de les escenes que representen la Passió de Jesucrist. Els personatges els interpreten adults, joves i infants del poble i d’altres parròquies de la UP, que resten immòbils escenificant cadascun dels moments entre que Jesús és condemnat a mort fins a la seva resurrecció. Ells donen vida a Jesús, Maria, la Verònica, el cirineu, i el poble de Déu que acompanyà el Senyor en aquelles darreres hores. Al darrere de cada escena, moltes hores de preparació i compromís de les diferents confraries, veïnats, associacions del poble i les realitats d’educació en la fe de l’Esplai i l’Aventura de Jesús, així com de l’equip de preveres i diaques i d’un bon nombre de cristians anònims, sense els quals seria impossible que es dugués a terme. I com, sempre, amb l’ajut de l’Ajuntament de Lloseta i Protecció civil, que regulà el trànsit perquè el Viacrucis es pogués desenvolupar amb seguretat.

Gràcies a tots, Lloseta tornà a traslladar-se a la Jerusalem del temps de Jesús, seguint la tradició que va ser iniciada per Mn. Rafel Horrach en aquell llunyà any 1992. Des de llavors, salvant els anys de pandèmia, s’ha celebrat de forma ininterrompuda. I el gest continua tenint la mateixa potència del primer any. Perquè tant els qui el representen com aquells que fan el recorregut escena a escena ho fan en un clima de recolliment i pregària, meditant i acompanyant amb el cor a Jesucrist en cadascun dels moments de la seva Passió. Davant de cada estació, es llegeix el fragment de l’Evangeli corresponent, i després el prevere fa una breu reflexió i s’acaba amb una oració. Entre estacions, una música molt ben seleccionada ajuda a deixar espai al silenci i la meditació. I com s’ha fet en els darrers anys, la darrera estació es representa a l’interior de l’església on un senzill llençol arrugat damunt l’altar ens recorda que la mort de Jesucrist –i per assimilació, la nostra mort- no és el final, sinó que estam fets per a la resurrecció i la vida, seguint a Jesucrist. El Viacrucis finalitzà amb el cant del credo, per expressar a través de la fe que creim realment en el Jesucrist fill de Déu, que hem acompanyat pels carrers del nostre poble.