Enric Benito és un referent en les cures pal·liatives a tota Espanya. Era metge especialitzat en oncologia quan fa 25 anys, arran d’una crisi personal i un procés de recerca posterior, va decidir dedicar-se a les cures pal·liatives i posar en marxa aquest servei a Mallorca, en un moment en què tot estava per fer. El passat dijous 22 de gener va ser a Inca per explicar la seva experiència de tants d’anys d’acompanyament a persones que travessen el procés de la mort i als seus familiars. Va ser en una conferència organitzada dins el cicle “Encuentros con sentido”, que han posat en marxa un grup d’amics cristians de la UP de la Mare de Déu per tornar a posar en el debat social qüestions transcendents. Com va explicar en la presentació de l’acte Lucía Burgos, l’objectiu d’aquestes trobades que es fan un dijous al mes combatre la tendència de la societat a només disfrutar i no preocupar-se de la veritat de la vida. Així, aquests “Encuentros con sentido” volen obrir camins i posar en valor la persona humana a través de la raó i de la cultura amb la motivació final de cercar el sentit de l’existència.

El darrer convidat ha estat aquest metge de 77 anys, autor de més de 130 publicacions i premi Ramon Llull 2024, per parlar d’un tema al qual la societat li dona l’esquena, la mort. Benito, en primer lloc, explicà d’on li ve aquesta vocació d’acompanyar els moribunds. Relatà que als 45 anys, en un moment en què havia assolit un gran reconeixement i prestigi com a oncòleg, entrà en una forta depressió. I després de mesos de medicació descobrí quina era la raó: havia donat l’esquena al motiu pel qual havia estudiat medicina, la commoció pel fort patiment del seu padrí a l’hora de morir. Ell havia estat la seva figura de referència afectiva en la infància i l’Enric Benito de 10 anys es digué a ell mateix que era injust que la gent hagués de morir així. En el moment que comprengué quina havia de ser la seva vocació, tornà la pau interior i inicià les cures pal·liatives a Mallorca. Així que la primera lliçó que deixà als assistents va ser aquesta, fer cas de la intuïció interior que et diu quina és la teva missió en la vida.

Després entrà a parlar del tema de la mort. I començà amb una frase impactant: “Morir és segur, però no és perillós, no li tenguem por perquè està ben organitzat”, afirmà. I a poc a poc anà entrant en detalls. Explicà que la mort és una realitat “que no ens agrada perquè ens fa caure en l’evidència que no controlam la nostra vida, que tot pot canviar en un moment”. Però per a Benito l’important és que quan arriba aquest moment és “no enfrontar-te i xocar contra una cosa que tanmateix serà així” sinó que el que hem de fer és “transcendir, passar a través d’ella”. I adverteix que quan ens dol la mort és quan t’enfrontes al que és inevitable. “No lluitis, abraça-la perquè quan ho acceptes entres en un estat de pau, serenor i confiança. En canvi, li la intentes evitar, ho compliques”. Però reconeix que aquesta acceptació de la mort, aquest “que es faci la teva voluntat” que va pronunciar Jesús a l’hort de les oliveres, és molt difícil de dir si un està tot sol. Per això, afirma, és tan necessari l’equip de pal·liatius, que dona un acompanyament espiritual a aquestes persones. Un acompanyament que no està vinculat a cap religió en concret, sinó que “té a veure amb l’experiència transcendent que tots tenim dedins”.

Tot seguit tornà a llançar una altra afirmació sorprenent. “La mort no existeix”, digué. I es basà en el relat de persones que han tengut experiències properes a la mort. Un dels exemples que posà va ser el d’un home de 60 anys que va patir un xoc anafilàctic i després d’estar mort, el varen ressuscitar. Després de recuperar-se contà que es veié fora del seu cos i tengué sensacions d’amor, pau i serenor. Aquell home canvià de vida i després es feu voluntari de cures pal·liatives. També hi ha persones que poc abans de morir comenten que han vist familiars difunts i que han sentit molta pau. “Quan treus el cap a l’altra banda es deixa sentir un perfum i és una passada”, afirmà. Així que per al doctor Enric Benito la mort és com el procés d’un part, de desprendre’s de la carcassa que és el cos per a passar a l’altra banda. La comparà també amb el nadó que és alletat i quan la mare el canvia de pit plora. Aquest crit seria també la mort. També va afegir que morir no provoca dolor, sí fa patir la malaltia, però que ara amb la medicina actual, el 99% del dolor es pot controlar.

Però també apuntà que hi ha coses que compliquen el procés de morir en pau. Comentà que qui té més por a la mort són aquelles persones que només identifiquen la seva persona amb la part que ha de morir. Un altre motiu de por i sofriment davant la mort és tenir qüestions pendents per resoldre. Per això explicà que l’equip de pal·liatius també ajuda als moribunds a reconciliar-se amb familiars i a demanar perdó si les coses s’han fet malament. En el moment en què es resolen el pacient “queda en pau i mor”. També mencionà que sovint qui fa patir també al moribund és la família, que rebutja la mort i ho expressa amb frases com “no te moris” o “no ens deixis”. Enric Benito diu que hem d’expressar el nostre amor als nostres éssers estimats que passen per aquest moment i després li hem de donar permís per partir, perquè si no, les coses també es compliquen. I no ser ingenus, ja que “ningú no mor sense saber que s’està morint”.

En definitiva, Enric Benito ens va fer adonar que en el S.XXI es “mor malament, perquè es tracta els moribunds com a un cos que hem d’arreglar, però això és tecnologia, no medicina, hi ha coses que no es poden solucionar”. I ens recomana domesticar les nostres pors i viure amb sentit la nostra vida, relativitzant tot el que no és important per poder arribar a la mort “preparats”. I recordar sempre que “al final tot acaba bé”.

La veritat és que va ser una xerrada molt profunda, de la qual només en podem oferir un breu resum. Per a les persones interessades en el tema recomenam la lectura del llibre que ha publicat Enric Benito, que ja va desena edició, titulat El niño que se enfadó con la muerte. En aquesta obra hi ha una explicació molt més extensa, amb exemples, de totes les lliçons que ha après aquest metge en el procés d’acompanyament dels moribunds.