Aquest cap de setmana, la parròquia de Crist Rei d’Inca va acollir una emotiva celebració durant la Vigília de Pentecostés per commemorar els 40 anys de presència del Camí Neocatecumenal a Inca. L’esdeveniment va comptar amb la presència del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, el rector de la Unitat Pastoral, Carles Seguí i el vicari Joan Bausà, a més de fidels que han estat testimonis d’aquest itinerari de fe al llarg de les darreres dècades.
L’origen del Camí Neocatecumenal es remunta a l’any 1964 a les barraques de Palomeras Altas, a Madrid, quan Kiko Argüello i Carmen Hernández, inspirats per l’esperit del Concili Vaticà II i moguts per l’amor als més pobres, van iniciar una nova forma de viure la fe en comunitat. A Inca, les primeres catequesis van arribar l’any 1985 gràcies a un grup de catequistes de Manacor. Aquestes es van dur a terme al convent dels franciscans, on avui s’ubica el Col·legi Beat Ramon Llull.
La primera comunitat neocatecumenal d’Inca va néixer el 23 de març de 1985 amb una vintena de germans, entre ells els franciscans Jaume Genovart i Sebastià Rosselló, que ja descansen en la Casa del Pare. Des d’aleshores, el Camí ha crescut progressivament amb la formació de noves comunitats. Actualment, hi ha quatre comunitats actives a la parròquia de Crist Rei.
Cada comunitat es troba en una etapa diferent del camí catequètic. La comunitat més jove, la quarta, es troba en el precatecumenat. La tercera avança pel pas del Shemà, mentre que la segona està en el moment del Catecumenat i la Traditio. La més veterana, la primera comunitat, es troba en l’etapa de l’Elecció i ja s’acosta a la conclusió del seu recorregut amb una renovació del baptisme prevista a Terra Santa.
Durant la celebració es va fer un reconeixement especial als germans fundadors i als catequistes que han dedicat la seva vida al servei dels altres. També es va agrair la feina pastoral de preveres, religiosos i laics que han contribuït a mantenir viva la flama de la fe durant aquests 40 anys.
A l’homilia, monsenyor Taltavull recordà les virtuts de l’Esperit Sant, i explicà la conclusió a la qual va arribar un bon home de la seva Menorca natal, que “l’Esperit Sant és Déu dins nosaltres”.
Amb aquest acte, la comunitat d’Inca va expressar el seu agraïment a Déu per totes les vocacions sorgides, tant al matrimoni com a la vida consagrada i al ministeri sacerdotal, i es va renovar el compromís de continuar servint l’Església amb fidelitat i alegria.






