L’Església de Santa Maria la Major d’Inca reunit un any més els cristians de les 8 parròquies que conformen la UP de la Mare de Déu, que han tornat a viure plegats la Vigília Pasqual. Des que va començar l’experiència d’aquesta agrupació de parròquies, és costum celebrar una única Vigília Pasqual com a signe de comunió fraterna en el vespre en què és conmemora el fet essencial de la nostra fe, la resurrecció del Senyor. Tota la celebració està organitzada per expressar aquesta unitat en Crist. Hi són presents tot l’equip de preveres i diaques de la UP. I també hi participen lectors, cantaires i escolans de les diverses parròquies, formant un sol cos que fa possible la celebració. També es beneeixen els ciris Pasquals i les aigües noves de les 8 parròquies, que després de l’Eucaristia tornaran als seus temples origen.
Enguany en aquesta nit tan especial, la UP ha rebut amb goig a tres joves que han passat a formar part de la comunitat cristiana. Cristina, Xisco i Abril ha rebut els tres sagraments d’iniciació cristiana: el baptisme, la confirmació i la comunió, després d’un temps de preparació i acompanyament per part dels seus catequistes. Ha estat un moment molt viscut tant pels nous membres com per tots els assistents, que els han rebut amb un aplaudiment.
En l’homilia, el rector, Carles Seguí, va encoratjar a tots els presents a no tenir por de donar testimoni de la fe. De fet, apuntà que “l’Església neix quan Déu ens diu “no tengueu por””. Una exhortació que fa l’àngel a Maria i que Jesucrist repeteix contínuament: a Natzaret, quan les ones sembla que enfonsaran la barca… També són les paraules que escolten les dones que troben buit el sepulcre. Llavors demanà: “com és que no tenim por? Perquè ha resuscitat!”. I afegí: “l’Església venç constantment el no-res, la incosistència de la vida i la por a viure, perquè Jesucrist a través de la seva mort i resurrecció ens regala una relació amb Ell, la fe com a do”. I continuà explicant que només aquesta relació amb Ell pot lliurar-nos dels nostres orgulls, passions i obsessions, tal i com ho va testimoniar un home adicte a l’alcohol que després de trobar la fe assegurà: “abans estava indefens, només amb ell m’he sentit complet i ara l’alcohol ja no ocupa la meva vida perquè som habitat per Crist”.
Mossèn Carles Seguí també apuntà que tampoc hem de perdre el temps calculant les nostres forces, com les dones que es demanaven “qui mourà la pedra?”. I incidí en què “la resurrecció no és una cosa que poguem comprar, només la podem rebre a través d’un testimoni, encara que no és fàcil que considerem a algú testimoni, però el Senyor ens regala un moment en què cauen les nostres resistències i el podem reconèixer a través d’un altre cristià”. I assenyalà que “el triomf de la resurrecció és irreversible, però es produeix sense testimonis, Crist baixa als inferns, introdueix una llavor d’amor i ressuscita en la intimitat de cada ànima i et convida a sortir del teu sepulcre”. Finalment tengué unes paraules per als tres joves que havien de rebre els sagraments d’iniciació cristiana. Els digué: “la comunitat no vos ofereix una gran idea, vos oferim la Glòria, no tengueu por de dir “sí” a Crist”.











