L’oratori del Cocó és el punt de partida de la processó que es celebra cada any el Dimecres Sant a Lloseta. És la processó del silenci. Un moment pofund de la setmana santa llosetina que vol introduir als fidels a viure de forma adequada el silenci per poder escoltar el que vol Déu de les nostres vides. Abans d’iniciar el recorregut, sempre es duu a terme una breu introducció per centrar aquest gest. Enguany ha anat a càrrec del prevere Juan Marcelo Leonardi, que ha passat la Setmana Santa a la UP de la Mare de Déu.

El padre Leonardi ha incidit en la necessitat d’aprendre a fer silenci, explicant la seva importància en la vida del cristà. Per això, ha començat la seva predicació referint-se al fet que l’ésser humà és relació amb Déu. “El nostre interior no només és psicologia, està habitat per l’Esperit Sant, que rebem per la Gràcia del baptisme”, afirmava. I tot seguit parlava de la vinculació que té aquesta presència amb com estam amb els altres, assegurant que “quan estimam donam una part de Déu als altres”. No obstant això, el padre Leonari advertia que a tots ens costa molt estimar així, perquè estam dominats per “l’home vell”, que només critica. I per aquest motiu proposava el silenci, per fer callar “l’home vell”, que es concreta en els nostres impulsos i dèries internes, i aprendre a veure la realitat i els altres amb uns ulls nous. Per esser conscients que “podem estimar no perquè siguem capaços per les nostres forces, sinó perquè Jesús ens ha estimat primer”. I encoratjava a tothom a “recuperar la condició de peregrins”, a buidar els cors per poder deixar entrar a Déu.

El padre Leonardi també advertia que sovint preferim el renou perquè ens deim “no vull sortir de la meva vida còmoda”. Però deia que aquest renou ens provoca divisió interna i ens converteix en persones errants, com li va passar a Caín després de matar el seu germà Abel. Una vida errant que prové del pecat i l’absència de Déu. I assegurava que quan funcionam com a persones errants “el nostre cor es torna amarg i amargam la vida als altres”. En canvi –deia- el que ens proposa el Senyor és que siguem peregrins, sabedors que hi ha una vida eterna i que tenim un camí i una meta a la qual dirigir-nos. I conclogué assegurant que la Processó del Silenci ens podia ajudar a recordar i interioritzar tot això.

Després d’aquesta introducció, començà el recorregut per un seguit de camins poc transitats del poble de Lloseta en direcció a l’església parroquial en un clima de total silenci. Durant la processó els assistents varen poder meditar les paraules que acabaven d’escoltar per preparar-se per viure el Tridu pasqual. La processó acabà a l’església parroquial on es feu professió de fe cantant el credo.