Comunió i Alliberament organitza un recés d’Advent al Puig de Santa Magdalena

“Mi alma está sedienta de ti, mi carne tiene ansia de ti como tierra reseca, agostada, sin agua”. Aquest fragment del Salm 62 ha servit de títol per al recés que ha organitzat el moviment Comunió i Alliberament per a preparar l’Advent en el sí de la nostra Unitat de Pastoral. El recés es va celebrar el passat dissabte 2 de desembre al Puig de Santa Magdalena i va estar dirigit pel prevere madrileny Gabriel Richi. Aquest gest de reflexió i trobada amb el Senyor va començar amb el res de Laudes, seguint la tradició de l’Església. Tot seguit, Gabriel Richi va introduir una reflexió per convidar als assistents a viure de forma adequada aquest temps d’espera del Senyor, que denominam Advent.

Richi va iniciar la seva intervenció explicant la importància de viure el silenci per a què Crist es pugui fer present enmig de la nostra vida. Un silenci que no s’ha d’entendre com a una “alternativa” a la realització de les nostres tasques quotidianes sinó que del que es tracta és de donar espai al Senyor perquè aquesta relació amb Ell penetri en totes les coses que feim. I va afagir que per entendre el significat del Silenci només cal mirar a Maria, la Mare de Déu, qui va viure tota la seva vida determinada per la presència del seu fill Jesús.

El sacerdot madrileny va advertir també del risc que correm de viure la nostra fe de manera “formal”, és a dir de resar i celebrar els sacraments “perquè toca”, “perquè és el que fan els cristians”, sense deixar que la presència de Jesucrist interpel·li la nostra vida. D’aquesta manera la fe es converteix o bé en un suplement d’energia perquè “no arrib” amb la meva vida o un consol quan les coses van malament, però no respon a les exigències de felicitat més profundes que duim al cor. Per combatre aquesta manera “formal” de viure la fe, Richi va convidar a mantenir un diàleg permanent entre el nostre cor i Jesucrist, com a Aquell que pot culminar les nostres exigències i anhels més profunds. Un diàleg que ha de partir del reconeixement de la nostra “pobresa”, que som limitats, i que necessitam del Senyor. I va explicar que la conversió a la qual estam cridats aquest Advent no és a ser coherents i no pecar més, sinó a viure la vida “com a desig, com a súplica” a partir d’aquesta Salvació que ja ha introduït el Senyor en la nostra vida.

Tot seguit els assistents tengueren un moment de silenci i pregària, al qual seguí un temps per compartir plegats les preguntes i experiències sorgides arran de la proposta que es feia al recés. La jornada acabà amb la celebració de l’Eucaristia, per tornar a deixar que Jesucrist s’introduís en la vida de cadascun dels presents. I abans de tornar a casa, encara tengueren ocasió de compartir un dinar de pa i taleca, en el qual es manifestà la comunió d’un poble que camina unit a la recerca del Senyor.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s