IV Diumenge de durant l’any

IV Diumenge de durant l’any

Sessió de reflexió i pregària, Grup de Catequesi Litúrgica de Lloseta, Mallorca,

dia 28-gener-2016

Ambientació

 

Aquest diumenge ens trobam a l’inici del ministeri de Jesús i de la seva manifestació com a profeta enviat del Pare. La lectura de l’Antic Testament (Jr 1,4-5.17-19) dóna coratge al profeta Jeremies, per dur a terme la seva missió. És un text que s’aplica a Jesús perfectament. Insinua les dificultats que hi trobarà, però no ha de tenir por, perquè el Pare estarà sempre amb ell: t’assaltaran però no et podran abatre.

Jesús de Natzaret com a profeta enviat del Pare comença a experimentar les dificultats de la seva missió, el rebuig dels seus conciutadans i veïnats (Lc 4,21-30).

Nosaltres avui, com en aquells temps, ens hem de posicionar: creim en el profeta enviat del Pare o el rebutjam. Com a comunitat formada per molts de membres diferents i plena d’energia i de dons diversos continuam la missió de Crist a la Terra, que tampoc es veurà lliure de dificultats, però el nostre distintiu més essencial ha de ser l’amor, el nou manament que ens va donar Jesús el profeta enviat del Pare (2na lectura).

Què descobrim

En els continguts que ens ofereix la mare Església en aquest IV diumenge de durant l’any per viure i celebrar la nostra fe, podem destacar:

El rol del profeta que comença una missió difícil

Abans de nèixer, ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta, destinat a les nacions: ara, posa’t el ‘mono de feina’ i vés a dir-los tot el que et manaré.

En el llibre del profeta Jeremies s’insinuen les dificultats que tindrà el profeta: et menysprearan, t’atacaran, però no tenguis por, no et podran destruir, perquè jo et faré costat. La força del profeta li ve del Senyor, sap que el té sempre al seu costat, per això la comunicació amb Ell ha de ser constant.

A l’evangeli de sant Lluc es veu com el profeta Jesús diu coses que no agraden l’audiència: que Déu estima els forasters i que la seva misericòrdia i la seva acció salvadora és per a tots els homes i dones, el profeta no ha estat enviat, només, al poble d’Israel, la seva Bona Nova és per a totes les persones, de qualsevol nacionalitat.

El profeta provoca un conflicte tan gran, que el volen matar (començam bé)…

Jesús requereix una resposta: al llarg de tot el seu ministeri, demana molt sovint si creuen en Ell. Tot el que fa és perquè creguin en Ell. Nosaltres també avui li hem de respondre. Nosaltres som els qui creim en Ell i l’hem reconegut com a enviat del Pare.

Es comença a aclarir la missió de Jesús

L’Emmanuel, l’enviat del Pare, ha vengut per portar-nos el consol, i alliberar-nos de tot allò que ens oprimeix i ens fa exclaus. La misericòrdia de Déu ha aparegut entre nosaltres, l’Emmanuel, el Déu amb nosaltres.

És una Bona Nova revolucionària: això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura (Lc 4,22). He vengut per alliberar els captius, per portar l’esperança als desvalguts, per atendre els més necessitats: la viuda de Sarepta de Sidó; Naaman, el leprós de Síria, etc.   Qui ho havia de dir…!!

L’Església ens convida a practicar el nou manament de l’amor

Amb la lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint (ICo 12,31-13,13), l’Església ens proposa que practiquem el nou manament de l’amor en les seves múltiples formes.

És l’autèntic distintiu dels cristians, dels seguidors de Crist.

 

Conseqüències per a millorar la vivència de la nostra fe

Per al profeta és imprescindible la unió amb el Pare per la pregària

Nosaltres també som profetes. Continuam la missió de Crist.

Com el profeta, experimentam el rebuig, els atacs, el desànim, el buit, la soledat, etc., però no hem de tenir por: la nostra força ens ve del Senyor i això ho experimentam en la pregària, en la unió diària amb el Pare.

Com i quan pregam?

Practiquem els dos manaments de l’amor en què es resumeix tota la Llei

El primer té gran importància: l’amor a Déu sobre totes les coses, la manera més adequada d’estar-en-el-món amb un sentit trascendent de la nostra existència.

I el segon manament, el de l’amor als germans amb més necessitats, el nostre Déu immanent, i l’hem de practicar aportant cadascú els seus dons i en el lloc més indicat. La jerarquia de l’Església ha de saber aprofitar tots els recursos personals que té, que no són pocs, i comptar amb tothom que vulgui col·laborar per complir millor la missió de Crist i escampar la seva Bona Nova.

Practicar el manament de l’amor és la millor manera de continuar la missió de Crist a la Terra en aquest Any de la Misericòrdia: des de l’estimació mutua, facem com Ell, i el seu Esperit actuarà a través nostre.

Què puc aportar jo per contribuir a que l’Església complesqui millor amb la missió de Crist?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.