III Diumenge durant l’any (reflexió)

III Diumenge de durant l’any (24 de gener de 2016)

Sessió de reflexió i pregària, Grup de Catequesi Litúrgica de Lloseta, Mallorca,

dia 21-gener-2016

 

Ambientació

Estam a la setmana de pregària universal per la unitat dels cristians. Les oracions de la litúrgia insisteixen en aquest desig d’unitat de les esglésies que tenim una mateixa fe en la revelació del Pare que ens ha portat el seu Fill Jesucrist.

Es destaca la comunitat de creients, que es reuneix per pregar i escoltar la paraula de Déu. Actitud trascendent, reverencial del poble reunit (Antic Testament: Llibre de Nehemies). A l’evangeli de sant Lluc també trobam un poble reunit per escoltar la Paraula del nostre Déu trascendent, però que se’ns revela immanent en la persona de Jesús, el seu Fill enviat.

La fama de Jesús, per les seves curacions i miracles, es comença a escampar pels poblets de Galilea, ja comença a haver una comunitat, un grupet de creients, atrets per les obres d’aquest profeta i per la Bona Nova que porta, quelcom nou i diferent, que no s’havia sentit ni vist abans.

Què descobrim

En els continguts que ens ofereix la mare Església en aquest III diumenge de durant l’any per viure i celebrar la nostra fe, podem destacar:

L’eix central: la missió de l’enviat del Pare

Acaba de començar la vida pública de Jesús.

Jesús en pocs mesos es va guanyar una fama considerable pels pobles de Galilea, però Jesús vol deixar ben clar des del principi quina és la seva missió:

L’Esperit del Senyor m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a portar la Bona Nova als desvalguts, i a proclamar l’any de gràcia del Senyor (Llibre d’Isaïes, 61,1-2).

El Pare envia el seu Fill a la Terra amb una missió ben concreta que ens omple d’esperança a tots, perquè tots som captius, cecs o desvalguts… Però tant ha estimat Déu al món (la misericòrdia de Déu) que ens ha enviat el seu Fill, per fer-nos conèixer la Bona Nova que ens obre a l’esperança.

 

La comunitat dels creients: l’Església de Crist ha de continuar la missió a la Terra

En evocar el començament de la vida pública de Jesús, els textos insisteixen en la comunitat dels creients: els dons diversos que aportam tots, cadascú el seu (diumenge passat), i aquest diumenge se’ns recorda que tots formam un sol cos, i que el cos té membres molt diferents, cadascú amb la seva funció, peró tots actuen units, convergeixen i aporten la seva energia per actuar amb armonia i avançar en una mateixa direcció.

Tots els batiats som l’Església, que és el Cos de Crist, tots som membres d’aquest Cos i perpetuam la presència i la missió de Crist a la Terra. Compte, doncs, amb les nostres conductes individuals i comunitàries!

El Papa Francesc, com a cap d’aquesta Església, és el primer que ha de donar exemple del compliment d’aquesta missió i per això ha proclamat també l’Any de Gràcia del Senyor, l’Any de la Misericòrdia de Déu, per portar al món el perdó i l’esperança.

Les dues escenes bíbliques d’avui són escenes comunitàries basades en la Paraula: la comunitat es reuneix per sentir la Paraula de Déu i comentar-la

Això mateix feim quan ens reunim per celebrar la Paraula i la Eucaristia: la comunitat dels creients d’ara (2016) ens aplegam cada diumenge. La fe no la podem viure tot sols, es manifesta i es viu en comunitat.

 

Conseqüències per a millorar la vivència de la nostra fe

Nosaltres mateixos hem de creure en Jesucrist

És la intenció de l’evangelista sant Lluc i la intenció de l’Església, perquè ens presenta junts dos textos a l’evangeli d’avui: el principi de l’evangeli adreçat a Teòfil i, després, el principi del ministeri de Jesús a Galilea.

Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.

Nosaltres, els creients d’avui, som els que reconeixem Jesús com a enviat del Pare i ens sumam a la seva missió. Ens reunim sovint per escoltar la Paraula de Déu, com feia el poble d’Israel, i rumiar i agrair-li la seva Llei, però recordem que tota la seva Llei es resumeix en la Llei de l’Amor (Salm 18, magnífic).

El nostre Déu és trascendent i immanent, no ho oblidem.

Tenim la mateixa missió que Jesucrist: portar la Bona Nova als desvalguts, alliberar als humans d’allò que’ls oprimeix

En aquest Any de la Misericòrdia, proclamat pel Papa Francesc, per a reflectir el Déu immanent, serà bo que ens dediquem -com a Església de Crist que som- a fer obres de misericòrdia amb els nostres germans oprimits. Que ens proposem fer obres que podríem fer i no feim, i que ens proposem fer una cada dia, com a mínim.

Quines obres de misericòrdia podríem fer?

 

També podem llegir pausadament les obres del Papa Francesc:

– L’alegria de l’Evangeli

– El nom de Déu és Misericòrdia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s