II Diumenge de durant l’any (reflexió)

Sessió de reflexió i pregària, Grup de Catequesi Litúrgica de Lloseta,

dia 14-gener-2016

 

Ambientació

Estam encara en temps d’epifania: la manifestació de Déu a la Humanitat.

La gran manifestació de Déu va ser l’encarnació: el Fill de Déu pren la nostra forma humana i neix de Maria a Betlem. El fet, ja anunciat pels profetes, és revelat, mitjançant mitjans de comunicació extraordinaris, als més pobres i humils de la societat, uns pastors, aquella mateixa nit.

Al mateix temps, el fet és revelat, també a través de mitjans extraordinaris, a uns personatges savis d’orient, forasters de pobles allunyats d’Israel, que representen a tota la humanitat, s’interessen per aquest nadó, el Messies, i emprenen un llarg viatge per comprovar, adorar i presentar-li el seu homenatge i els seus obsequis.

Després, es va manifestar de forma magnífica al bateig de Jesús en el riu Jordà: “Ets el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.

Finalment, avui, a Canà de Galilea -un poblet de Palestina- hi ha unes noces on es manifesta per primera vegada Jesús de Natzaret, també mitjançant un fenomen sorprenent, com un home amb poders extraordinaris i sobrenaturals.

Què descobrim

En els continguts que ens ofereix la mare Església en aquest II diumenge de durant l’any per viure i celebrar la nostra fe, podem destacar:

La sensibilitat de Maria, el coneixement del seu fill i les bones maneres

Maria detecta el problema que hi ha a la celebració de les noces, un problema de falta de vi, que en un casament era per als nuvis un gran problema.

Maria coneix el seu fill perfectament i té una complicitat total amb ell.

Actua amb una fe cega en ell, que es manifesta amb l’ordre que dóna als criats, després d’haver estat rebutjada per Jesús la idea d’intervenir.

La fe en Jesús està al darrera de tots els seus miracles, també en aquest primer.

Maria és un exemple de fe. És com si Jesús li digués a sa mare: “val, mu mare, tot i que no estava previst començar avui a manifestar-me com lo que som, ja que conec la immensa fe que tens en mi, et faré cas i tendré misericòrdia d’aquests nuvís. Gràcies per ser així com ets, mare.

Una intervenció sobrenatural de Déu

La conversió de l’aigua en vi va deixar bocabadats a tots els criats, que bé sabien el que havia passat. Segur que degueren comentar: “tant sa mare com el fill sabien que ho podien fer, aquests dos tenen poders extraordinaris.

Els nuvís pogueren exclamar al final: “Maria, ets beneïda entre totes les dones i  beneït sigui el teu fill.”

Maria, el gran model de fe per al cristià

La mare de Jesús es va compenetrar amb ell, durant tota la vida. El va conèixer com ningú, durant 30 anys, abans de començar la vida de profeta.

Maria és la persona indicada per ajudar-nos a conèixer el seu fill, per mantenir-nos la fe en ell, i per ajudar-nos a seguir-lo.

L’Església comunitat dels cristians, comunitat de fe, dipositària i transmissora de la Bona Nova de Jesús

Maria està en el començament de la comunitat de creients en Jesús. A les noces de Canà de Galilea començà aquesta comunitat (hi són tots: Maria, Jesús i els seus deixebles). Amb raó se li ha donat el nom de Mare de l’Església.

Potser per això s’ha triat com a segona lectura de la litúrgia d’aquest diumenge, la carta de sant Pau als cristians de Corint: l’Esperit Sant està enmig nostre, en l’Església de creients i ens omple amb els seus dons diferents. Maria i Jesús varen ser els primers que es varen manifestar moguts per la força i els dons de l’Esperit Sant, varen ser els iniciadors de l’Església.

Conseqüències per a millorar la vivència de la nostra fe

Déu s’ha manifestat

La primera lectura d’Isaïes ens ho deixa ben clar: Déu ha esposat els habitants del planeta Terra, ja no et diran mai més l’abandonada, sinó, al contrari, té marit, jo me l’estim. Això em recorda l’Emmanuel (= Déu amb nosaltres).

Nosaltres tenim fe i reconeixem agraïts aquesta manifestació. La nostra fe, però, és un do de Déu, recordem aquelles paraules: “ningú no pot dir que Jesús és el Senyor, sinó és per l’Esperit Sant”. Per això estam doblement agraïts i cantam feliços el salm 95.

Déu s’ha manifestat i vol que l’acollim, no que el rebutgem. Nosaltres som precisament els qui el descobrim i el reconeixem. El nostre grup de catequesi s’havia de dir: el grup dels qui el reconegueren…

Però se’ns ha manifestat, a través de la Tradició i de les Sagrades Escriptures, que conservam i reverenciam, com a Paraula de Déu (l’ambó per proclamar la Paraula de Déu s’ha d’emprar només per això, no per fer monicions, ni homilies, ni molt manco per fer discursos polítics). El fet de reconèixer que és la seva Paraula és en si mateix un acte de fe.

I tot això ens ha arribat, gràcies i a través de l’Església: per això el nostre agraïment i reconeixement del valor que té creure en comunitat i celebrar la mateixa fe en comunitat.

Obrim-nos a l’Esperit Sant perquè actuï, a través nostre, amb els seus dons

Sabent-nos Església, deixem-nos moure per l’Esperit i aportem cadascú a la comunitat lo millor de nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.